Una vegada tractats aspectes del currículum i de la legislació referents
a l'aspecte didàctic del mateix, en aquests temes ens centrem en un dels
agents de socialització primaris i fonamentals en la vida del nostre alumnat:
la família. En la nostra legislació, Decrets 37 i 38/2008, el seu paper
és assenyalat amb especial rellevància. En el pròleg del Decret es fa especial
esment en la importància de la relació entre la família i l'escola:
"La relació família-centre educatiu, com a
mitjà d'intercanvi d'informació, és fonamental per a aconseguir una labor
conjunta i eficaç, que implique un diàleg permanent, seqüencial i periòdic
entre ambdues institucions. Molt sovint, les famílies necessiten orientació per
part del centre i aquest, un coneixement més profund de la xiqueta i del xiquet
en el si de la vida familiar, la qual cosa comporta una interrelació
família centre informativa i, al mateix temps, formativa i
educativa."
A més, s'arreplega l'obligació de l'acció tutorial per part dels docents i el centre amb les famílies i atendre de manera individualitzada. Mitjançant les tutories, reunions i les entrevistes personals podem conéixer les diferents realitats que incideixen en la nostra labor educativa, ja que com hem comentat en entrades anteriors, el context és una variable fonamental en la nostra pràctica docent. La nostra relació també ha de seguir unes pautes elementals que regulen la convivència.
Aquesta perspectiva també ha de ser conscient de la diversitat que podem
trobar en cadascun dels centres i aules en els quals desenvolupem la nostra
labor, a més de la interculturalitat. Aquest s'ha d'entendre com un
procés enriquidor.
Respecte a les composicions familiars:
"Des del treball en els
centres educatius, aquesta diversitat d'estructures i composicions familiars
s'ha d'abordar amb criteris d'equanimitat i sense prejudicis. Afectaren
qüestions pràctiques com, per exemple, a qui es convoca a les reunions o
entrevistes. En el treball amb els alumnes caldrà cuidar i preparar el
tractament que es fa de tems relacionats amb la llar, la família i la vida
familiar. Una altra qüestió que calç tenir en compte en general, però
especialment en algunes situacions, és la necessitat de manejar les dades de
les famílies amb la màxima prudència i confidencialitat."
Aquesta afirmació em porta a una altra pregunta fonamental: què entenem
per família? Aquesta qüestió la vaig documentar amb major profunditat en la
pràctica que realitzem en l'assignatura sobre aspectes personals de la nostra
pròpia família o la nostra biografia. La família, en primer lloc, és el
principal agent socialitzador i està definit pel vincle afectiu que s'estableix
entre les persones que ho componen.
Els canvis en les esferes soci-culturals, l'evolució de models de família
i canvis demogràfics influeixen en la concepció actual de família i aquesta ha
de ser entesa des d'una perspectiva ecosistèmica i com un sistema
interrelacionat de manera directa i indirecta amb el desenvolupament individual
de l'individu.
Incloure totes aquestes reflexions prèvies en la nostra pràctica
docent, ens serveix per a mostrar la necessitat de tenir una visió més realista
de la nostra futura labor docent i d'entendre les diferents implicacions a
tenir en compte per a exercir amb diligència la nostra professió.
Aquestes fonamentacions i xicoteta recerca teòrica serveix per a
respondre algunes de les qüestions plantejades en la pràctica 2:
D. Ens assegurem que la
nostra visió personal sobre les relacions personals i els comportaments socials
no interfereixen de manera negativa en el nostre treball com a docents.
B. Tenim en compte
aquesta realitat per a programar activitats didàctiques, relacionar-se'n amb el
nostre alumnat i els seus familiars, adaptar el nostre centre escolar a la
realitat en què s'insereix, etc.?
Per a contestar a la qüestió:
" A. Coneixem els tipus de família de la societat espanyola actual? i els causes dels canvis que han donat lloc a eixa diversitat familiar i social? "és interessant la visió que ofereix l'INE sobre en el document Censos de Població iHabitatges 2011 que és el document més actualitzat sobre la sociodemogràfica que es va treballar en l'aula.
" A. Coneixem els tipus de família de la societat espanyola actual? i els causes dels canvis que han donat lloc a eixa diversitat familiar i social? "és interessant la visió que ofereix l'INE sobre en el document Censos de Població iHabitatges 2011 que és el document més actualitzat sobre la sociodemogràfica que es va treballar en l'aula.
Aquestes dades mostraran una nova tendència en el pròxim estudi que
vindrà determinat per les conseqüències de l'evolució socioeconòmica de
recessió, l'envelliment de la població i els canvis en els processos
migratoris.
Finalment, és necessària la qüestió
"C. Analitzem els recursos didàctics (llibres de text, contes, cançons, webquests, obres de teatre, vídeos i pel·lícules, jocs i joguets...) que utilitzem, per a assegurar-nos que no estan transmetent una realitat estereotipada o contrària a l'existent?"
"C. Analitzem els recursos didàctics (llibres de text, contes, cançons, webquests, obres de teatre, vídeos i pel·lícules, jocs i joguets...) que utilitzem, per a assegurar-nos que no estan transmetent una realitat estereotipada o contrària a l'existent?"
En aquest cas, els valors que es pretenen transmetre en la nostra labor
docent són fonamentals. El valor de la coeducació ha de ser una creença
per part del professorat i ha de veure's reflectit en la labor del centre i en l'aula.
Açò s'aborda des del que es deien temes transversals.
El concepte temes transversals constitueix una denominació tècnica amb la
qual es fa referència a "continguts
d'ensenyament i aprenentatge que per la seua rellevància formativa no poden
confinar-s'en l'àmbit d'una determinada disciplina o àrea curricular, sinó que
han de ser objecte de tractament en totes o en una
pluralitat d'elles. Es tracta doncs de continguts
que es desenvoluparan -a través de- la majoria d'activitats que
l'alumne realitza en el centre escolar".
En el nostre país aquest terme comença a utilitzar-se amb la LOGSE(1990),
com a transposició de l'expressió en anglés de
"cross-curricular themes". En aquells moments és va
considerar que els tems transversals constituïen continguts de
gran interés social, importantíssims també per al desenvolupament
complet de les persones i que no obstant això, no estaven
suficientment contemplats en les disciplines o àrees curriculars
convencionals
Es van considerar llavors dins d'ells:
1. l’educació moral
i cívica.
2. l’educació per
a la pau.
3. l’educació per
a la igualtat home-dóna.
4.
l’educació sexual.
5. L'educació per a la
salut.
6. L'educació
ambiental.
7. L'educació per al
consum
8. L'educació vial.
A impartir-se aquests temes de forma implícita, a través de les
disciplines convencionals, es potenciava una renovació
qualitativa de les mateixes aproximant-les a la realitat social
i personal.
Amb la LOE (2006), assistim a un menor ús del terme tems
transversals, a una major utilització del concepte valors socials i a la
creació d'una assignatura específica sobre l'educació per a la ciutadania i els
drets humans, que en gran manera pretenia aglutinar importants aprenentatges de
caràcter social. En la LOE, es consideren temes transversals també: Els llenguatges verbals, audiovisual i informàtic.
El desenvolupament didàctic del qual passava a constituir també d'alguna
manera, una responsabilitat compartida pel conjunt del professorat. En la nostra Comunitat Valenciana, el decret 38/2008 pel qual s'estableix
el currículum de l'educació infantil (2° cicle), encara que no de forma
explícita, sí que arrepleguen en els objectius d'aquesta etapa i en
cadascuna de les àrees els continguts propis d'aquests temes
transversals.
Altres enllaçocs mostrats a l'aula:
educanave.com
Pelayo y su pandilla: Unidad la familia
c) El tractament transversal de l'educació en valors en les
diferents àrees, amb especial referència a l'educació en la convivència
escolar, familiar i social, així com a la resolució de conflictes, respectant
el principi de no discriminació i d'inclusió educativa com a valors
fonamentals.
Seguint a Sanmartín (1996) hi ha dues formes d'entendre la
transversalitat:
A. Model "espasa": un Tema Transversal és com una espasa que travessa totes
les àrees curriculars. Aquesta analogia té l'inconvenient de suggerir que els
eixos transversals afecten solament a determinades parts del currículum de les
àrees. I que bona part dels temes no tenen cap punt de contacte amb ells.
B. Model "infusió": el Tema Transversal és com una infusió d'una substància
(Tema Transversal) que es distribueix homogèniament per un líquid (el
currículum), de manera que no és possible beure líquid que no continga una mica
de substància (Tema Transversal) dissolta.
En l'àmbit de l'Educació Infantil que és el nostre àmbit com a futurs
docents tindrem en compte que la planificació docent en el centre escolar ja
siga a nivell d'etapa, de cicle o de curs, abasta una sèrie de components
curriculars tan rellevants com les competències bàsiques, els objectius i els
continguts, la metodologia, els recursos i l'avaluació. En tots ells el
professorat ha d'adoptar decisions entorn dels temes transversals.
Els objectius que plantegen es
poden resumir com:
▪ Promoure
el desenvolupament de conductes crítiques i reflexives.
▪ Dotar
a l'alumne d'instruments que permeten desembolicar-se adequadament en un món en
constant canvi.
▪ Promoure
conductes de participació responsable i compromesa en la millora de la
realitat.
▪ Dotar
de coherència i fonament als factors que intervenen en processos d'ensenyament,
propiciant la vida en societat.
▪ Contribuir
al desenvolupament integral de la persona i la configuració de la seua
personalitat .
Com hem esmentat, els temes transversals han d'entrar a formar part de les
activitats plantejades dins de totes les àrees. D'aquesta forma treballarem
l'educació en valors de forma contínua, al llarg de tot el procés
d'ensenyament. Van a suposar l'oportunitat de treballar els valors amb un
caràcter interdisciplinari i d'una forma atractiva per a l'alumnat, ja que són
continguts que s'acosten a la realitat de l'alumne'a i el seu mitjà on es
desembolica.
Tenint en compte totes
aquestes qüestions, el paper de la família i les qüestions referents als valors
que s'han de promulgar en l'aula formen un continu relacionat en la nostra
pràctica docent. Totes aquestes qüestions han d'abordar-se des d'un ambient
afectiu amb el nostre alumnat i de seguretat, a més de l'enfocament lúdic i
compensatori inherent a l'etapa d'educació infantil. Sempre fomentant un clima
positiu en la col·laboració entre la família i el centre.
Per a finalitzar, presentar l'àlbum d'il·lustracions que vaig realitzar sobre la història de la meua família amb la plataforma issuu. Aquesta idea la vaig desenvolupar després de l'activitat de control en la que teniem que dibuixar a la nostra familia. Vaig fer una parodia dels Simpsons amb la meua familia i després li vaig donar un estil més personal:
Aquesta pràctica va resultar tremendament gratificant per a reflexionar
sobre la meua pròpia evolució vital i recordar la importància que té la família
en el nostre desenvolupament individual. Realitzem activitats de control sobre
la família i sobre cinc termes que empraríem per a definir-la.
El 16 de març realitzem la segona vista de l'assignatura a l'Arxiu
Històric Provincial d'Alacant, en ell vam poder veure una exposició sobre la
Guerra Civil espanyola i memòria històrica a Alacant amb motiu del 80
aniversari en 2016 de l'inici de la Guerra Civil espanyola. Vam poder comprovar
com es conservaven els documents i es restauraven per a ser emmagatzemats per a
la seua posterior consulta.
La memòria i el tractament en aquest país encara segueix sent un romanent que després de tants anys encara vertebra la nostra vida política. Malgrat que promulgar-se lleis sobre la memòria històrica encara tenim un substrat en la nostra societat innegable. Les activitats que feien per a l'alumnat que visitava l'exposició mostraven en un panell amb imatges eloqüents els resultats dels enfrontaments traduïts en mort i rancors que avui dia encara segueixen latents en la vida política i la ideologia d'un país. Exemples com l'associació d'amics del Valle dels caiguts és un exemple flagrant.
La memòria i el tractament en aquest país encara segueix sent un romanent que després de tants anys encara vertebra la nostra vida política. Malgrat que promulgar-se lleis sobre la memòria històrica encara tenim un substrat en la nostra societat innegable. Les activitats que feien per a l'alumnat que visitava l'exposició mostraven en un panell amb imatges eloqüents els resultats dels enfrontaments traduïts en mort i rancors que avui dia encara segueixen latents en la vida política i la ideologia d'un país. Exemples com l'associació d'amics del Valle dels caiguts és un exemple flagrant.
La visió de l'horror de la Guerra en la perspectiva infantil resumia a la
perfecció la barbàrie de la situació. Després, realitzem una activitat en la
qual havíem de parlar dels nostres avis i col·loquem la seua imatge en un tauló
del qual prèviament expliquem una xicoteta biografia dels nostres familiars.
En el meu cas, la meua àvia Filomena i la fotografia d'aquell moment d'exposició l'he extret del seu perfil de facebook:
En el meu cas, la meua àvia Filomena i la fotografia d'aquell moment d'exposició l'he extret del seu perfil de facebook:
I ací tota la classe
junta al final de l'exposició:
Aquestes imatges de la
guerra em fan reflexionar en l'educació en valors com són la pau, un altre dels
temes transversals del nostre currículum. La importància
de l'Educació per a la pau resideix en que en aquesta etapa es configuren les bases de la
personalitat i els esquemes de valors propis, per la qual cosa intentarem que
aquests xiquets incorporen al seu caràcter una sèrie d'atributs naturals que
afavorisquen la bona convivència, col·laboració, tolerància i cooperació entre
els membres de les societats modernes. Extretes del manual "Fonamentació i didàctica dels eixos transversals (6ªEdició)" de
Jose Manuel Jiménez Moreno (Logos,2009)
Activitats proposades:
1 Jocs cooperatius i participatius.
2 Activitats d'escolta i cooperació grupal.
3 Debats o col·loquis. (Assemblea)
4 Saludar, acomiadar-se, donar les gràcies,
excusar-se, demanar perdó,...
5 Tallers de solidaritat
6 Jornades específiques de tallers per a la
no violència, el treball de valors,etc.
7 Col·laboracions amb ONGs.
8 Incloure una Setmana Cultural en el nostre
Pla Anual de Centre.
9 Promoure activitats de coneixement i intercanvi
amb altres cultures.
10Invenció de contes i exposicions.
11Creació de la figura mediador-alumne/a,
per a resoldre possibles conflictes.
12 Creació de les nostres pròpies normes
d'aula-classe
Potser per edat, el
tema dels valors i la importància de la família és alguna cosa fonamental per a
mi. En diferents etapes del nostre desenvolupament cerquem definir la nostra
personalitat i identitat com a individus, en arribar la pubertat i l'inici de
l'adolescència, i ens separem de l'entorn familiar per a socialitzar en altres
àmbits i establir amistats. Amb el temps, la vida adulta t'acosta a prendre una
visió més àmplia i en perspectiva del paper de la teua família en el teu
desenvolupament en anar adquirint obligacions i deures adults. Aquesta visió de
la família i els valors que han d'imprimir en la nostra pràctica docent han de
ser essencials. En definitiva, un tema en el qual he gaudit de tot el que he aprés.
No hay comentarios:
Publicar un comentario